Són aquests ulls marrons clar...

   I la història continua, des d'aquell setze amb quinze i divuit, amb menys arrugues a la pell i el cor, quan van decidir compartir el temps i aquelles coses tan partículars que cadascú poseía.Son tantes les històries que ella m'ha pogut contar al seu costat amb gust de Mediterrània , entre quatre parets o sense cap, amb tots o aïllats del món, sota els llençols ... junts.
   Però avui no ha vingut a explicar-me cap nova història, ni tan sols a recordar algun de tants dies i nits d'amor i guerra. Volia fer-me saber que està feliç d'haver pogut compartir aquests últims sis anys amb ell i de poder continuar escrivint la seua història junts. Jo sóc un amant del poder de les paraules, però tot i així, ella m'assegura que tot el que han viscut junts no podia expressar-se per molta tinta que vessés. Si alguna cosa tinc clara és que cap paraula podrà esborrar aquest somriure còmplice que dibuixa cada un dels instants que només ells coneixen.



Que colze a colze junts som molt més que un... jo sempre seré amb tú.